La Càtedra WeCare aporta noves dades sobre com s’aborda el desig d’avançar la mort a Europa
El 9è Workshop Internacional organitzat per la Càtedra ha reunit prop de 200 experts i professionals de l’àmbit de la salut en una sessió en què s’ha presentat la nova evidència científica del desig d’avançar la mort (DAM), així com les eines més adients per avaluar-lo en pacients avançats.
El 24 de febrer va tenir lloc una nova edició del Workshop Internacional impulsat per la Càtedra WeCare amb la col·laboració d’Àltima i de l’Institut Català d’Oncologia, sota el títol “El pacient avançat davant el desig de morir: lliçons apreses”. Per segon any consecutiu, la trobada es va fer de manera virtual amb la participació d’especialistes en cures pal·liatives de referència internacional i de prop de 200 professionals de l’àmbit de la salut.
La Dra. Cristina Monforte i el Dr. Joaquim Julià, directors de la Càtedra WeCare, van ser els encarregats de donar la benvinguda als assistents i donar pas a la Dra. Andrea Rodríguez, investigadora de la Càtedra i professora de la Facultat d’Humanitats de UIC Barcelona. Durant la seva intervenció, la Dra. Rodríguez va revisar l’evidència disponible destacant que el DAM és un fenomen freqüent i reactiu al patiment del pacient en el marc d’un espectre continu del DAM. També va aportar l’evidència disponible des de la perspectiva del pacient.
A continuació, la Dra. Denise Pergolizzi, psicòloga i investigadora de la Càtedra WeCare, va mostrar les dades de l’estudi sobre la freqüència i les causes del DAM en pacients avançats a Europa. El treball ha s’ha dut a terme en el marc de la Task Force de l’Associació Europea de Cures Pal·liatives (EAPC) que lidera la Càtedra. Com va indicar Pergolizzi, aquestes dades mostren una àmplia variabilitat en la prevalença del DAM entre els participants de diverses procedències d’Europa. També va destacar que el 56 % dels participants en l’estudi van valorar algun pacient en el darrer mes que ha expressat DAM. Les causes més freqüents del DAM són factors emocionals i físics.
Seguidament, la Dra. Iris Crespo, professora de l’àrea de Psicologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, va explicar com gestionen el desig de morir a Europa els professionals. Durant la seva ponència, Crespo va mostrar els resultats obtinguts en el marc de l’estudi promogut per la Càtedra a través de la Task Force de l’EPAC. La investigadora va destacar que un 65 % dels professionals europeus no avalua sistemàticament el DAM mentre que a Espanya no ho fa un 60 % dels professionals. Alhora, va destacar que a un 60 % dels professionals europeus li resulta difícil parlar amb el pacient sobre el DAM, fet que també es dona en un 65 % dels professionals espanyols. D’altra banda, l’estudi ha mostrat que un 74 % dels professionals europeus no ha rebut formació sobre el tema (un 65 % en el cas dels professionals espanyols). Crespo també va destacar que el 69 % dels professionals a Europa no disposen de guies, davant del 72 % a Espanya.
A la segona part de la jornada va tenir lloc la taula rodona “Com podem avaluar el desig de morir? Aspectes pràctics a propòsit d’un cas”, moderada pel Dr. Josep Porta, ex-cap dels Serveis de Cures Pal·liatives de l’ICO Hospitalet i Girona, i exdirector de la Càtedra WeCare. A l’inici de la taula es van projectar dos vídeos de situacions habituals en la pràctica clínica, que van donar peu al debat de la taula rodona, en la qual van participar el Dr. Miguel Ángel Cuervo, metge internista i membre de l’equip de cures pal·liatives de l’Hospital Universitari de Badajoz; la Dra. María Nabal, cap de l’equip de suport de cures pal·liatives de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida; i el Dr. Alberto Alonso, coordinador de la Unitat de Cures Pal·liatives de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid. Els tres professionals van compartir amb els participants de la sessió la seva experiència en el maneig d’aquestes situacions.
Veure el seminari virtual complet
