Amb motiu de la 10a edició del Workshop Internacional organitzat per la Càtedra, més de 130 professionals de la salut s’han reunit per debatre sobre la importància d’avaluar de manera sistemàtica les necessitats de les persones que requereixen atenció pal·liativa, així com sobre el suport als professionals que han de prendre decisions ètiques davant el patiment al final de la vida.
Amb el títol “Els professionals davant les necessitats pal·liatives i el patiment”, la Càtedra WeCare ha organitzat una nova edició del Workshop Internacional, que enguany ha celebrat el desè aniversari, dirigit a professionals de la medicina, la infermeria, la psicologia, el treball social, i altres àmbits que tenen contacte amb pacients en l’etapa final de la vida. La trobada, que es va fer amb la col·laboració d’Áltima i l’Institut Català d’Oncologia, va tenir lloc el divendres 1 de març.
“En aquesta desena edició del Workshop —ha destacat el Dr. Joaquim Julià, codirector de la Càtedra WeCare— hem volgut compartir amb els professionals de la medicina, la infermeria, la psicologia i el treball social les diferents eines que fem servir per avaluar de manera sistemàtica les necessitats de les persones que requereixen atenció pal·liativa, sense oblidar el suport i l’acompanyament que també necessitem els professionals de la salut per prendre les decisions més bones en aquest àmbit”.
El Dr. Miguel Fombuena, cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Dr. Moliner de València, va ser l’encarregat d’obrir la jornada amb la conferència inaugural “Atenció de les necessitats pal·liatives per reduir el patiment en la malaltia avançada”. En la seva intervenció, Fombuena va descriure les cures pal·liatives com “la medicina de no deixar mai sol”, i va destacar la importància del treball en equip i l’autocura dels professionals per reduir-los el patiment i poder acompanyar d’aquesta manera el pacient des de l’empatia, el respecte i la proximitat. Així mateix, l’expert va animar tots els professionals que treballen en l’àmbit de les cures pal·liatives “a ser molt conscients de les seves limitacions i fortaleses” per entendre la situació de cada pacient amb la ment oberta i donar la millor resposta a les seves necessitats.
La jornada va continuar amb dues conferències centrades en l’avaluació de la necessitat de cures pal·liatives des de la perspectiva del pacient, la família i el professional; i en la importància de consensuar una guia clínica per realitzar aquesta avaluació en les primeres visites.
El Dr. Joaquim Julià va ser l’encarregat de moderar la taula rodona que es va realitzar a continuació sota el títol “Avantatges de l’abordatge sistemàtic de les necessitats en cures pal·liatives”, en la qual van participar ponents com el Dr. Pablo Noguera, metge pal·liativista del Grup Mutuam; la Dra. Lina Nitola, metge pal·liativista de l’Institut Català d’Oncologia de Badalona, i la Dra. María Jimeno, de la clínica Cuides UIC Barcelona.
La segona part del taller es va centrar en el desig d’avançar la mort (DAM). Els assistents van poder conèixer i debatre sobre l’abordatge clínic del DAM; com l’avaluen els professionals i com el manegen els professionals espanyols a càrrec d’especialistes en aquest tema com la Dra. Cristina Monforte, codirectora de la Càtedra i referent internacional en l’estudi i avaluació del DAM.
El Dr. Oscar Rodríguez, psiquiatre en el prestigiós Hospital Médica Sur (Mèxic), va impartir la ponència final de la jornada titulada “El desig d’avançar la mort en malaltia avançada: com ens ajuda un psiquiatre”. Després de la seva intervenció, el Dr. Albert Balaguer, coordinador de la Càtedra WeCare va ser l’encarregat de clausurar la desena edició de la jornada internacional.
